Del pasodoble al bugui-bugui, del teatro a la pista de baile: espacios para una industria del espectáculo local en l’Horta-Albufera (València)

A Iglesias, Iván i García, Jorge (ed.), El jazz en España. València: Publicacions de la Universitat de València (en premsa).

⇒ Descarrega en breu

⇒ Resum

Malgrat la seua rellevància —lligada indefectiblement a la popularitat massiva dels ballables de jazz—, el coneixement que acumulem sobre l’adveniment de les pistes de ball a la península és força exigu en entorns urbans, i ha passat totalment desapercebut en espais no-urbans. Interessant-se en el desenvolupament diacrònic i en la conjuntura nacional i internacional, però sobretot emfatitzant en l’àmbit local, aquest treball analitza a una comarca valenciana —l’Horta-Albufera— l’arribada de les seues tres pistes (1929, 1944 i 1947). Per «pista de ball», a l’època, s’entenia aquell establiment amb finalitats comercials, de propietat i gerència privada, que oferia com a producte principal —encara que no exclusiu— la pràctica del ballar amb una periodicitat setmanal, previ pagament d’entrada, i amb una afluència de públic majoritàriament jove.

S’hi descriurà com, a partir del tombant de segle i especialment durant els anys vint, s’establiren en les diferents localitats noves iniciatives que ampliaren l’oferta de lleure —el cinema i l’afició i pràctica esportiva— primer dintre dels cafès, de les entitats associatives i dels teatres que penjaven de societats, fins a l’adveniment d’uns models de negoci plurifuncionals desvinculats definitivament de les herències d’esbarjo decimonòniques. Ja al franquisme, arran de l’aniquilació de la xarxa associativa —tot i les excepcions, on el ball jugà un paper essencial— i de l’esforç del règim per corregir superficialment la seua façana després del resultat de la II Guerra Mundial, s’examinaran els anys d’esplendor de les pistes. La descripció del context i del tipus de local servirà per a constatar les similituds amb alguns dels establiments prebèl·lics, però també el creixement i consolidació d’un tipus d’indústria de l’espectacle —amb el seu funcionament, els seus músics i el seu públic—, que assentà algunes de les pautes de sociabilitat juvenil plenament interioritzades en l’actualitat.


Els continguts d’aquests materials estan sota una llicència Creative Commons.Consulta-la abans d’emprar-los.

Los contenidos de estos materiales están bajo una licencia Creative Commons.Consúltela antes de usarlos.

The contents of these materials are under a licence Creative Commons. Check it before use.

Isabel Ferrer Senabre 2016