{"id":1273,"date":"2020-12-31T15:24:00","date_gmt":"2020-12-31T14:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ferrersenabre.com\/isabel\/?p=1273"},"modified":"2021-09-20T13:03:10","modified_gmt":"2021-09-20T11:03:10","slug":"entre-la-lluita-i-la-logica-els-debats-linguistics-des-del-feminisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ferrersenabre.com\/isabel\/2020\/12\/31\/entre-la-lluita-i-la-logica-els-debats-linguistics-des-del-feminisme\/","title":{"rendered":"Entre la lluita i la l\u00f2gica: els debats ling\u00fc\u00edstics des del feminisme"},"content":{"rendered":"\n

Nota: Aquest text data de desembre de 2020. D’aleshores en\u00e7\u00e0 els debat han prosseguit. Hi anireu trobant successives actualitzacions a sota.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A hores d\u2019ara, poques persones dubten que el feminisme esdev\u00e9 un dels principals motors de transformaci\u00f3 social. La seua perseveran\u00e7a en la denuncia de situacions de desigualtat que pateixen les dones (i altres col\u00b7lectius) ha generat tot un seguit de canvis a tots els nivells que a poc a poc van assentant-se en la nostra quotidianitat. El llenguatge no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3. Sum\u00e0riament, les aportacions m\u00e9s not\u00f2ries del moviment sobre el llenguatge van des del desdoblament mascul\u00ed \/ femen\u00ed de les paraules fins a la incursi\u00f3 de nous mots, com ara la recent\u00edssima incorporaci\u00f3 a diccionaris normatius de paraules com ara \u2018criptog\u00ednia\u2019 (Andr\u00e9s 2020). A m\u00e9s, bona part d\u2019aquests canvis han cristal\u00b7litzat en la creaci\u00f3 de nombroses guies per a un \u00fas no sexista del llenguatge, promogudes per entitats d\u2019\u00e0mbits molt diversos que han ampliat l\u2019impacte del fenomen.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, si b\u00e9 sembla indubtable d’aquesta influ\u00e8ncia, encara no hi ha un acord un\u00e0nime sobre l\u2019estandarditzaci\u00f3 d\u2019algunes formes o les solucions ling\u00fc\u00edstiques m\u00e9s id\u00f2nies. Per tant, un dels exercicis que pot resultar m\u00e9s enriquidor \u00e9s aprofundir en el funcionament a nivell social del proc\u00e9s d\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019aquests canvis i la seua din\u00e0mica.
<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llenguatge, g\u00e8nere i poder<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Habitualment, bona part dels textos de divulgaci\u00f3 a l\u2019entorn del feminisme, siguen de la disciplina que siguen, s’inicien amb una explicaci\u00f3 sobre la diferenciaci\u00f3 entre sexe<\/em> i g\u00e8nere<\/em>. El primer terme faria refer\u00e8ncia als trets biol\u00f2gics que ens definirien a un home o una dona mentre que el g\u00e8nere<\/em> aportaria el mat\u00eds cultural, essent descrit com aquells gruix de comportaments que associem a persones d\u2019un o altre sexe. A principis de la segona meitat del segle XX, aquesta separaci\u00f3 conceptual sexe-g\u00e8nere<\/em> \u00e9s la que va permetre desnaturalitzar comportaments que es pensaven inherents a una determinada biologia, evitant-ne la perpetuaci\u00f3 d\u2019uns rols que, en realitat, eren del tot constru\u00efts. Actualment, per\u00f2, fins i tot aquesta separaci\u00f3 que albir\u00e0vem tan clara est\u00e0 trontollant al recon\u00e8ixer-se \u2014no sense pol\u00e8mica al darrere\u2014 que les combinacions de cossos i g\u00e8neres poden portar a infinitat de noves identitats, agrupades en d\u2019all\u00f2 que hem anomenat g\u00e8nere no-binari. Aquest \u00e9s el motiu, entre altres, pel qual s\u2019advoca per la creaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d\u2019un g\u00e8nere neutre pels noms, adjectius o atribu\u00efts relacionats amb les coses animades, substituint l\u2019habitual terminaci\u00f3 en catal\u00e0 dels mots en e<\/em> (en refer\u00e8ncia al mascul\u00ed) o a <\/em>(en refer\u00e8ncia al femen\u00ed) per una i<\/em> (catal\u00e0) o una e <\/em>(castell\u00e0).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, aquesta soluci\u00f3 no \u00e9s universal i sembla ser que no acaba de funcionar b\u00e9, ni a nivell ling\u00fc\u00edstic ni des d\u2019altres punts. L\u2019aparent senzill gest del canvi de terminaci\u00f3 voc\u00e0lica ha arrossegat cr\u00edtiques fonamentalment des de dos fronts. Un d\u2019ell prov\u00e9 d\u2019alguns sectors de la ling\u00fc\u00edstica, tant amateur<\/em> com professional, que defenen que el g\u00e8nere sexual i el g\u00e8nere ling\u00fc\u00edstic s\u00f3n coses diferents. D\u2019altra banda, un sector del feminisme \u2014sovint autoanomenades \u00abradicals\u00bb i per altres qualificades amb l\u2019anglicisme TERF<\/em> acr\u00f2nim vol indicar-ne la seua transf\u00f2bia\u2014 sostenen que la creaci\u00f3 d\u2019aquest neutre gen\u00e8ric eliminaria la pres\u00e8ncia de les desigualtats que ens exemplifica el llenguatge, sense que s’hagen eliminat de facto<\/em> en la realitat. <\/p>\n\n\n\n

Amb tot, all\u00f2 que sembla clar \u00e9s que, per se, \u00abla llengua no \u00e9s sexista, ni racista, ni cont\u00e9 en la seva ess\u00e8ncia cap biaix ideol\u00f2gic\u00bb (Lled\u00f3 [2005] 2007: 50) Aquest mat\u00eds \u00e9s important per a evitar la temptaci\u00f3 d\u2019atribuir a la llengua processos que s\u00f3n responsabilitat dels usuaris. Per exemple, nom\u00e9s un quinze per cent de les lleng\u00fces dl m\u00f3n tenen flexi\u00f3 de g\u00e8nere per\u00f2 la majoria de societats demostren ser masclistes (Carme Junyent, CCMA, 2020). Per tant, la llengua, de la mateixa manera que el g\u00e8nere, pot crear difer\u00e8ncia a partir del poder dels parlants per\u00f2 no perqu\u00e8 residisca en ella mateixa, sin\u00f3 en com la constru\u00efm les persones. I amb el g\u00e8nere, igual. Deslliurem a la llengua i al g\u00e8nere, doncs, d\u2019essencialismes.
<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dit tot aix\u00f2, queda clar que els usos que en fem de la llengua s\u00ed que poden ser sexistes \u2014\u00e9s a dir, discriminatoris per ra\u00f3 de sexe, on les dones i altes comunitats sempre eixim a perdre\u2014 o androc\u00e8ntrics. A mode operatiu, i de forma probablement massa sum\u00e0ria, podr\u00edem afirmar que els estudis sobre el biaix que afecta al g\u00e8nere i la ling\u00fc\u00edstica s\u2019estructura en dos grans blocs: el social i el ling\u00fc\u00edstic. Eul\u00e0lia Lled\u00f3 ens dona la pista per a destriar quins aspectes del g\u00e8nere de la parla depenen de la llengua (en interacci\u00f3 amb el sistema de poder que \u00e9s el g\u00e8nere) i quines accions, m\u00e9s de tipus procedimental, s\u2019acosten m\u00e9s a q\u00fcestions de caire sociol\u00f2gic o antropol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n

Del bloc social, en diferents societats s\u2019han apreciat estils de comunicaci\u00f3 diferents que homes i dones anem interioritzant des de la inf\u00e0ncia (Lled\u00f3 [2005] 2007: 12). Entre altres, aquests estils comunicatius, dels quals no en som conscients, afecten a aspectes com ara el volum o la preponder\u00e0ncia de la parla en una conversa, que acaba accentuant la invisibilitzaci\u00f3 o exclusi\u00f3 de les dones. Hui en dia, part d\u2019aquest fenomen s\u2019ha popularitzat amb l\u2019anglicisme mainsplaining<\/em>, per\u00f2 existeixen multitud de refer\u00e8ncies anteriors entre la filosofia feminista que ja ho assenyalen. Una de les m\u00e9s rellevants sobre la veu i l\u2019expressi\u00f3 s\u00f3n les idees d\u2019Adriana Cavarero (2005), qui ha reflexionat sobre el poder de la veu en l\u2019imaginari occidental des de la figura de les sirenes, les quals canten per\u00f2 no tenen un discurs racional, augmentant aix\u00ed la percepci\u00f3 sobre la irracionalitat i inferioritat de les dones. Desafortunadament, les tesis de Cavarero no van desencadenades i encara en trobem mostres. Els mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 s\u00f3n especialment idonis per a apreciar aquests biaixos de caire sociocultural: infantilitzen sovint a les dones referint-se amb el nom de pila (i no amb el cognom, com els homes) o s\u00f3n paternalistes vers les dones i els xiquets quan els especifiquen de forma diferenciada als homes en les not\u00edcies (P\u00edkara Magazine<\/em>, 2020).<\/p>\n\n\n\n

De tota manera, si b\u00e9 aquest bloc social podia ser molt m\u00e9s extens, hi ha una altra part m\u00e9s t\u00e8cnica que ja hem avan\u00e7at abans: quines s\u00f3n les formes ling\u00fc\u00edstiques que perpetuen aquestes desigualtats i quines s\u00f3n les seues solucions.<\/p>\n\n\n\n

Un tira i arronsa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segons expliques les ling\u00fcistes Nogu\u00e9 i Cort\u00e8s, les mesures per tal de pal\u00b7liar les discriminacions ling\u00fc\u00edstiques es remunten a la segona meitat del segle XX, en conson\u00e0ncia amb els moviments que cercaven la igualtat entre homes i dones, entre \u00e8tnies, orientaci\u00f3 sexual, etc. \u00c9s a partir de la d\u00e8cada de 1980 quan s\u2019inicia el proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019elements d\u2019estil en l\u00ednia amb aquesta igualtat, especialment destinats a textos dirigits a la ciutadania, com per exemple, el desdoblament de g\u00e8nere al final de les paraules (xiquet\/a). Tanmateix, el mateix \u00fas (i ab\u00fas) d\u2019aquestes solucions \u2014no sempre possibles\u2014 ha portat a q\u00fcestionar-les durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada ja que \u00abcontravenien principis generals de llenguatge, com ara el principi d\u2019economia\u00bb (Nogu\u00e9 i Cort\u00e8s 2013: 140).<\/p>\n\n\n\n

Una de les principals impulsores d\u2019aquestes reflexions sobre aquestes incorreccions ha estat la ling\u00fcista Carme Junyent. Junyent, des de diferents plataformes (articles acad\u00e8mics, mitjans de comunicaci\u00f3, xarxes socials), ha exposat alguns dels motius que fan repensar les solucions presses fins ara. Fonamentalment, els argument d\u2019on parteixen les cr\u00edtiques de Junyent naixen de la idea que <\/p>\n\n\n\n

\u00abla tradici\u00f3 gramatical occidental ha anomenat mascul\u00ed, femen\u00ed i neutre a les marques morfol\u00f2giques de g\u00e8nere associades als noms i, per concordan\u00e7a, als adjectius i als pronoms. Les dues primeres denominacions, juntament amb el fet que en alguns noms referits a entitats animades es pot establir una correlaci\u00f3 entre aquestes marques morfol\u00f2giques i el sexe del referent \u2014que, sens dubte, \u00e9s el motiu pel qual es van seleccionar les denominacions mascul\u00ed i femen\u00ed \u2014, han provocat la confusi\u00f3 entre g\u00e8nere gramatical i sexe biol\u00f2gic que hi ha al darrere de molts dels criteris q\u00fcestionats\u00bb (Nogu\u00e9 i Cort\u00e8s 2013: 149).<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta idea, la mateixa Junyent \u00e9s qui, en debat amb Eul\u00e0lia Lled\u00f3, exemplifica la inviabilitat d\u2019aquests canvis en relaci\u00f3 a algunes problem\u00e0tiques ling\u00fc\u00edstiques (CCMA, 2020). Al meu parer, \u00e9s important destacar-ne els punts de contacte i les disconformitats entre ambdues especialistes ja que les solucions adoptades tenen un diferent impacte social:<\/p>\n\n\n\n