{"id":1715,"date":"2022-11-29T18:57:45","date_gmt":"2022-11-29T17:57:45","guid":{"rendered":"https:\/\/ferrersenabre.com\/isabel\/?p=1715"},"modified":"2022-11-30T13:35:57","modified_gmt":"2022-11-30T12:35:57","slug":"els-cuplets-de-joan-fuster","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ferrersenabre.com\/isabel\/2022\/11\/29\/els-cuplets-de-joan-fuster\/","title":{"rendered":"Els cuplets de Joan Fuster"},"content":{"rendered":"\n

El 23 de maig de 1916, Las Provincias<\/em> reprodu\u00efa un article en portada en qu\u00e8 es descrivia una vesprada qualsevol a la Pensi\u00f3n Faus de Val\u00e8ncia. En aquell moment, la Faus era un establiment d\u2019hostalatge situat en un bloc de pisos darrere de l\u2019actual edifici de Correus. S\u2019anunciava ampul\u00b7losament com un allotjament de \u00ablujosas y ventiladas habitaciones\u00bb, amb \u00abcuartos de ba\u00f1o, water-closets, luz y timbre el\u00e9ctricos\u00bb, ubicat estrat\u00e8gicament a la vora del Teatre Principal i de l\u2019Estaci\u00f3 del Nord (Anuario Batll\u00e9s<\/em>, 1914). Segons la cr\u00f2nica period\u00edstica, a la Faus residien habitualment cupletistes i artistes de varietats, de fama modesta, que treballaven a temporades a la ciutat. No debades, la pensi\u00f3 no quedaria lluny d\u2019espais de la boh\u00e8mia popular com ara el Sal\u00f3n Novedades, feu d\u2019espectacles disruptius i, al tombant del decenni, un dels locals de cap\u00e7alera del teatre en valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Trenta anys despr\u00e9s d\u2019aquell retrat period\u00edstic, el jove estudiant Joan Fuster s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Val\u00e8ncia en un establiment situat al carrer de la Mar, anomenat tamb\u00e9 Pensi\u00f3n Faus. Aix\u00ed ho expliquen diverses publicacions sobre l\u2019eminent suec\u00e0 i ho esmenta Josep Llu\u00eds Bausset, qui tamb\u00e9 s\u2019allotj\u00e0 all\u00e0. En el sup\u00f2sit que la pensi\u00f3 conservara la reg\u00e8ncia, la Faus de principis dels quaranta hauria acoblat la idiosincr\u00e0sia a les caracter\u00edstiques pol\u00edtiques i culturals del seu temps, i poc o res quedaria en el record d\u2019aquelles treballadores de l\u2019espectacle. Per\u00f2 la coincid\u00e8ncia ofereix una benaurada oportunitat per a con\u00e8ixer qu\u00e8 opinava Fuster sobre el cuplet i g\u00e8neres afins.<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019escriptor, el cuplet era una representaci\u00f3 de la belle \u00e9poque<\/em> \u00abceltibera\u00bb \u2014emprant l\u2019adjectiu que ell utilitza\u2014 que ocasionalment apareixia a la palestra televisiva nacional de mitjan de segle idealitzat i descafe\u00efnat. Deslligats del seu context i amb un parell de dictadures a l\u2019esquena, \u00e8xits com La Pulga<\/em> havien perdut tot el car\u00e0cter transgressor, tot i despertar continuadament la desconfian\u00e7a de la censura. Fora com fora, per a Fuster, el g\u00e8nere cuplet\u00edstic resultava ocurrent i agradable per la gesti\u00f3 de les ambival\u00e8ncies de sentit de les seues lletres. Acoblades a unes melodies contagioses, les l\u00edriques del cuplet havien aconseguit trencar barreres generacionals i, sovint, espirituals.<\/p>\n\n\n\n

En eixa direcci\u00f3, tal com es llig en diverses ocasions, Fuster tenia certa predilecci\u00f3 per l\u2019obra La corte de Fara\u00f3n<\/em>, estrenada a Madrid en 1910 amb m\u00fasica del valenci\u00e0 Vicent Lle\u00f3. La va considerar \u00abuna opereta fr\u00edvola, sobre un argumento ligeramente tocado de irrever\u00e8ncia […] [con] dosis de sal y pimienta\u00bb, amb una qualitat prou remarcable per a formar part de l\u2019Antologia de la M\u00fasica Catalana<\/em> que projectava l\u2019escriptor (\u00abLetra y m\u00fasica\u00bb, El Correo Catal\u00e1n<\/em>, 24 de febrer de 1968). Certament, La corte<\/em> est\u00e0 considerada una fita de la producci\u00f3 del teatre l\u00edric del seu temps a merc\u00e8, entre altres, del tractament art\u00edstic de la seua c\u00e0rrega sical\u00edptica. De fet, se n\u2019han realitzat diferents adaptacions i hui en dia encara som capa\u00e7os de cantussar all\u00f2 de l\u2019\u00abAy ba, ay ba\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 Fuster, clarividentment, sempre anava una mica m\u00e9s enll\u00e0. Sostenia que bona part de les melodies escrites per Lle\u00f3 per a La corte<\/em> eren reutilitzacions de m\u00fasica origin\u00e0riament lit\u00fargica. Aquesta conclusi\u00f3 l\u2019empr\u00e0 per refor\u00e7ar una idea que l\u2019assagista esboss\u00e0 als seus textos: \u00abUna melod\u00eda determinada puede ejercer indistintamente sus funciones \u2014plenas funciones\u2014 en unos oficios religiosos que en un escenario p\u00edcaro que en una algarada sangrienta\u00bb (ib\u00eddem<\/em>). Prenia partit, doncs, en els debats de cr\u00edtics i aficionats sobre est\u00e8tica i essencialitat de la m\u00fasica que tantes l\u00ednies ha omplert.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019an\u00e0lisi de La corte<\/em> i la seua relaci\u00f3 amb el reciclatge musical hi tornaria uns anys m\u00e9s tard, un text en aquest cas provocat per la reposici\u00f3 esc\u00e8nica de l\u2019opereta b\u00edblica (\u00abLas picard\u00edas del bisabuelo\u00bb, Tele\/eXpr\u00e9s<\/em>, 27 d\u2019agost de 1975). L\u2019article, a m\u00e9s a m\u00e9s de reflexionar novament sobre la censura a la qual havia estat sotmesa l\u2019obra al llarg dels anys, es transforma en un xicotet assaig sobre intertextualitat. \u00c9s a dir, un comentari sobre les refer\u00e8ncies musicals i liter\u00e0ries que cont\u00e9 la par\u00f2dia b\u00edblica i els recursos que hi apareixen per a potenciar-ne l\u2019ambig\u00fcitat de significats. De disseccions acad\u00e8miques sobre les m\u00faltiples remissions textuals de La corte<\/em> se\u2019n farien algunes, d\u00e8cades m\u00e9s tard, en la mateixa direcci\u00f3 que les tesis fusterianes. <\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, la simpatia pel g\u00e8nere cuplet\u00edstic que s\u2019albira en l\u2019escriptor no el feu eludir lectures cr\u00edtiques a personalitats o productes que, d\u2019alguna forma, l\u2019autor suec\u00e0 va estimar-hi enlla\u00e7ats, malgrat recon\u00e8ixer-los la rellev\u00e0ncia. \u00c9s el cas de Jesucristo S\u00faperstar \u2014<\/em>tamb\u00e9 una recreaci\u00f3 musical de passatges religiosos\u2014 o Conxa Piquer. I \u00e9s que, des de mitjan d\u00e8cada dels vint, el cuplet derivat en copla, sovint entremesclat amb altres espectacles com ara les sarsueles o les revistes, acabaria segrestat sota els imaginaris d\u2019espanyolitat i de devoci\u00f3 dels quals el franquisme va servir-se amb barra lliure.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019ac\u00ed que l\u2019alenada d\u2019aire fresc i desinhibici\u00f3 amb la qual Els Pavesos recrearen antics cuplets i can\u00e7ons de la Val\u00e8ncia popular de principis del XX comptara amb l\u2019adhesi\u00f3 de l\u2019escriptor, mostrada en la presentaci\u00f3 del segon disc del grup (El pardal de Sant Joan… i la bolseria<\/em>, a Notes per a la can\u00e7\u00f3<\/em>, Bromera, Sueca, 1996). I \u00e9s que \u00aben la nostra societat \u2014i en la valenciana, sobretot\u2014  encara \u00e9s \u00fatil que alg\u00fa mantinga la batalla contra els convencionalismes puritans\u00bb. Unes paraules on ressona l\u2019esperit d\u2019unes cupletistes que, a la vora del piano de la pensi\u00f3 Faus, maldaren per construir un m\u00f3n deslliurat d\u2019encotillaments.<\/p>\n\n\n\n

* Text publicat al llibre Joan Fuster, entre nosaltres. XXVI Homenatge a la Paraula<\/em>. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2022. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 pots descarregar-lo en format PDF a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n